viernes, 24 de octubre de 2008

XII

Vaig mirant els llibres,
cadascú té vida pròpia,
cadascú té una espècie de pols,
la sèrie de relats curts em fa por,
els llibres grossos es lligen lentament.

Algún difícil llibre de Rilke,
o potser del vell Nietzsche,
i així vaig passant el matí,
fumant,fumant molt,
i ara recorde a la estranya Raquel.

No ho sé, quan la vaig perdre
perdia algo, no ho sé, la joventut,
l´alegria de viure, no ho entenc,
però fa massa temps,és el passat.

2 comentarios:

El rey lagarto dijo...

Calite, la verdad es que estabas en un momento dulce...

Ringo dijo...

Es un buen poema, no hay duda alguna.
Ringo dixit.