VIII

La porta tancada,
darrere meu els rosals en flor,
és l´estiu, temps de fugir,
amb la ment o amb els peus,
la mare dormint encara,
el pare al seu nínjol vigilant,
per a que no treballe massa,
i poc més, la cafeteria ja oberta,
el trànsit fluid, encara no crema el sol,
i fa una frescoreta molt agradable,
són les huit i mitja,
encara no ha arribat ningú,
les dones passejant els gossos,
les dones mossegant com a gossos,
i jo ací, tot sol, com si fora diumenge,