EL CABINISTE
Em presentaren a la verge,
li pategí la cara,
miraven els arcàngels,
mentres em feia una palla.
Matinada càtara,
un crit irònic destapa.
Passí per davant de l´hort,
a tota vilotxa,
em tallí les mans,
tallant canyes matinals.
Em posí el Minoxidil,
i el meu cor glatí,
en els teus records ferits,
que no vas voler sentir.
Vaig ser una enciclopèdia,
o una vaca lletera,
per la teua sèquia,
som una generació,
d´ideals desvanits,
en un got plé de pols.
Els comdons que utilitzàrem,
no van ser per infeccions,embaraç,
eren per a evitar una taca,
la meua taca de llet,
inevitable companya, muller de.................
SUGERENCIAS
Hace 12 años
2 comentarios:
Me encanta esta letra...
Sí, es surrealista y un poco escatológica... je je je.
Ringo dixit.
Publicar un comentario