PARTITS DE FUTBOL

Sinopsi:Em trobe molt desanimat no aconseguixc,les coses que anhele.M´han perdut una armónica LEE OSCAR 25 ANYVERSARY,practicament ningú llig este blog;però sobre tot estic cansat de que no em donen una contestació sobre el cas SUSANITA.Com deia Mercury(Déu meu he anomenat un grup de virtuosos)SHOW MUST GO ON,la lluïta continua,NO HAY TREGUA.


Tot lo senzill que vullgau,
però jo cante amb la força del sol,
i la confussió de la lluna,en l´eixida,
sobre el vent d´azahar.

Mentres vas correguent cap a un amor redó,
el vent bufa de costat,
els pulmons no absrovixen tot l´aire,
i els ulls busquen una diagonal.


Quan arrive quasi sense forces,
els peus ballen amb el meu amor,
i la ment busca una força directa,
que res pot detindre.

Les mans de cuir acaricien,arredonint,
el braç de ferro, busca un company,
d´herba musical, en moviment extrem,
amb la lluna humana.

Qu

RIMES IMPURES

M´agradaria tenir tota una vida.
per fer-te aquest retrat,
però,sols en tinc aquesta tarda d´hivern,
quan pugen els bosnis que fan la temporada de la taronja a l´autobús,
m´enrecordo dels teus amargs petons.

No m´abelleix jugar amb els verbs,
aquest és un amor a contra-corrent,
perque vols que sigui tan banal?,
no és prou banalitat el que tens entre les mans,
grans i petits, i tots alhora.

Disfressada de soledat m´atrapis,
he de saltar amb el vent,
fins arribar a la cimera,
pujar amb tu,amor simfònic de silencis,
mirades que porten tota la teva ràbia,
tota la meva ràbia,
i és un amor tan impur!
com la nostra pàtria amagada,
que no fà camins,que no és un camí,
és un patiment que avança,
entre camins de roses i espines,
i et trobo en un racó somiant,
o somiant amb un racó arreu del món,

La bruma d´una esperança,
i tu me´n dones enganys,
sens voler,és tan absurd com l´electro-shock
he comptat tretze dones,
la superstició és tan absurda!
que espero ansiós que s´encengui,
la llum que rompa el cristal,
de sobte els llums portuaris,
enderroquin les tanques,
en aquest desconcert les ampolles rompudes,
i tu no hi ets,però no depen de la meva voluntat,
la decissió es pressa després d´uns glopets,
les noces negres i l´acord iconoclasta.

L´ARTISTA D´UN POBLE MARINER

Jo vullc continuar fent projectes fregant lo impossible,
en una xicoteta habitació que està al costat del port marítim,
no és difícil trobar-me, estic un tant allunyat de Kant,
vullc aconseguir un altre treball lliterari,
canviar les llimitacions que conec, que coneguem,
per a no tornar a les llums intermitents dels botxins.

Ells volen el nostre silenci,però fins i tot els molesta el nostre silenci,
i ens inviten a entrar al " mundillo",
i ens donen armes per a llançar pedres al nostre teulat,
ab veus distorsionades i molt de mirament.

Sents com creix un esperit matiner,
i com un torrent; les cares il.lusionades,
tornen a eixir al carrer,però sempre n´hi han...............................
diguem-ne unes altres cares que viuen en l´obscuritat.


I no paren de nàixer, i el nostre poble viu en el "mundillo",
i té eixa plutocràcia d´himnes i festes populars.

SETMANA DE FALLES

M´agrada molt vore als xiquets i xiquetes tirar petards,
perque pense (segurament amb una miqueta d´ingenuitat),
que això és un dels primers actes contra l´ordre establit,
i els veig somriure amb una vitalitat prou gran,
si a cas n´hi ha alguna destrossa em pareix un accident de la natura,
també poden haver danys físics provocats,
però pense que no és molt freqüents i podria ser-ho més,
Llavors després de llegir a Pessoa quan diu allò de tot és com ha de ser.


M´entren ganes de fer castells de focs artificials,
omplir el cel de colors,
encara que sempre lo més xicotetes que siga possible,
ja que com sabeu no m´agraden les grandeses,
tot allò de l´ostentositat i el malbaratament d´ideals,
vore uns sostenidors penjats,
i una amb els cabells recollits per vore millor els grans pits,
em semblal´espectacle més gran del món.