L´ARTISTA D´UN POBLE MARINER

Jo vullc continuar fent projectes fregant lo impossible,
en una xicoteta habitació que està al costat del port marítim,
no és difícil trobar-me, estic un tant allunyat de Kant,
vullc aconseguir un altre treball lliterari,
canviar les llimitacions que conec, que coneguem,
per a no tornar a les llums intermitents dels botxins.

Ells volen el nostre silenci,però fins i tot els molesta el nostre silenci,
i ens inviten a entrar al " mundillo",
i ens donen armes per a llançar pedres al nostre teulat,
ab veus distorsionades i molt de mirament.

Sents com creix un esperit matiner,
i com un torrent; les cares il.lusionades,
tornen a eixir al carrer,però sempre n´hi han...............................
diguem-ne unes altres cares que viuen en l´obscuritat.


I no paren de nàixer, i el nostre poble viu en el "mundillo",
i té eixa plutocràcia d´himnes i festes populars.