miércoles, 14 de abril de 2010

PRIMERA ESCENA

En este barri no sé que passa.
Tot el món es vol divorciar.
I n´hi ha qui s´ha anat a per dona a Alacant.
Viu molt bé d´alliberat i posa música actual.

Aquest barri te una dona que em posa com un caball.
Tinc amor foll i no sé com fer adulteri i quedar-me descansat.
esta xica em porta foll des de els 15 anys.
no diré més per qué després tot se sap.


N´hi ha també un camioner que sempre va embalat,
sempre té nòvies però cap li acaba d´agradar,
molta enveja li tinc i voldria ser igual,
però no tinc ni per a començar.

En aquest barri una esglesia han posat.
I jo he anat a la porta a pisar.
I que li passa a este alcalde.
que en lloc de fer pantans com paco fa rotondes i en pau.


La carretera del polígon feta merda està.
Com l´entrada a Xurruca per la part de darrere.
Jo no sé lo que passa ab este ajuntament.
Que posen "Escuela de verano" en lloc d´Escola d´Estiu.

I que passa amb l´AVE i amb el teatre romà.
que tenen un embolic la mar de gran.
a la plaça Mare Nostrum has d´anar en compte.
perqué alcohol i drogues poden fer algú descontrolar.

viernes, 9 de abril de 2010

Flamencs i valons

REMATADA I COS CENTRAL

En aquest poble n´hi ha molt espabilat,
creant un poble castellà, a on lo que manca és més Valencià,
Entre el Bloc i la segregació,
un embolic estan muntant; com Flamencs i Valons,Valenciano- parlants i castellano-parlants.

No puc suportar-ho ,més ni a patriotes espanyols, ni catalans,
i si volem posar banderes catalanes jo dic ¡Vixca València lliure i Vixca lo regne valencià!.
omplint-se les butxaques; uns volen la clau del govern i els altres marejar.
I jo me passe l´expedient de segregació per la punta del nas.


Cada vegada este poble té més tarats,
que a més d´estar malalts, a uns cabrons han de suportar.
i ara tot és divorci i Antoni Isach amor demostra i Gay saber.
la veritat és ben clara som el Port de Sagunt fins al final.

Fa uns anys uns fill de puta a l´alcaldessa li pegaren foc al cotxe.
Ara queda clar que és algo segregacioniste i que no tolere Sagunt ciutat.
Aquest 9 d´octubre el penó de la conquesta estarà al balcó de lájuntament.
manca blau i després al port els vots no acaben d´arribar.


A PSOE,PP i EU els coneixen molt bé,
però el BLOC fa concursos per a que guanyen els catalans,
Amb carrera ,creint-se mestres en gay saber,
pero ací un escriptor Valencià diu Flamencs i Valons,
unint-nos per a federar-nos amb catalans, com la resta de pobles espanyols.

Pegueu-li foc a la falla,
que esta nit puga eixir el sol,
lo diu un amic de la falla els vents,
i ho dic de cor.

sábado, 5 de septiembre de 2009

EN LAS CALLES DE MOSCÚ

Vuelvo a la Plaza Roja,
me bajo en la parada " les epinettes",
he visto miradas de odio en adolescentes que me odian,
pero , ahora ¿que dices tu?.

En las calles de Moscú

De Petrogrado a San Petersburgo,
yo me lo curro,
pongo bombas chechenas,
que son almorranas de champú.

En las calles de Moscú

Esta mañana te he visto,
la más puta de las señoras,
sin ganas de mirar atras,
y tu,y tu, en el Orient Expres.

En las calles de Moscú

lunes, 31 de agosto de 2009

NUNCA CAMINARAS SOLO

Cuando los pabellones y estadios,
esten vacíos como platos,
cuando las gradas se llenen,
de pañuelos blancos y no puedas hablar.

Nunca caminaras solo

Cuando las calles esten vacías,
y esperes a que abran el bar,
no dormirás,irás andando,
hasta Estrasburgo,seremos miles

Nunca caminaras solo

Cuando las vitrinas esten llenas de trofeos,
y pases de ser el más odiado al más amado,
Cuando Jesus ya no sienta el dolor,
y solo te ronde el síndrome de abstinencia.

Nunca caminaras solo

miércoles, 8 de julio de 2009

PARTITS DE FUTBOL

Sinopsi:Em trobe molt desanimat no aconseguixc,les coses que anhele.M´han perdut una armónica LEE OSCAR 25 ANYVERSARY,practicament ningú llig este blog;però sobre tot estic cansat de que no em donen una contestació sobre el cas SUSANITA.Com deia Mercury(Déu meu he anomenat un grup de virtuosos)SHOW MUST GO ON,la lluïta continua,NO HAY TREGUA.


Tot lo senzill que vullgau,
però jo cante amb la força del sol,
i la confussió de la lluna,en l´eixida,
sobre el vent d´azahar.

Mentres vas correguent cap a un amor redó,
el vent bufa de costat,
els pulmons no absrovixen tot l´aire,
i els ulls busquen una diagonal.


Quan arrive quasi sense forces,
els peus ballen amb el meu amor,
i la ment busca una força directa,
que res pot detindre.

Les mans de cuir acaricien,arredonint,
el braç de ferro, busca un company,
d´herba musical, en moviment extrem,
amb la lluna humana.

Qu

viernes, 26 de junio de 2009

VIII

Sinopsis:No he pogut escriure aquests últims dies perqué estic manant correus electrònics per que amnistien a SUSANITA,encara no he rebut resposta però vos demanaria el vostre recolçament escrivint al Síndic de Greuges(escrivint això al google ja ix) solament SUSANITA AMNISTIA.

Em vaig a llegir el Don Juan Tenorio de Zorrilla´
Javier Sayas està en sa casa de Segart,
Paco Oliver va a visitar-lo,
i està la veïna que té fòbies als aparells elèctrics.

Javier Sayas té uns bons"cogollos" de marihuana,
Paco fuma Ducados negre i perla d´economia,
Però,Javier Sayas es posa de "cazaya" i diazepans,
Este matí s´estava prou bé al terrat del casino.

lunes, 15 de junio de 2009

RIMES IMPURES

M´agradaria tenir tota una vida.
per fer-te aquest retrat,
però,sols en tinc aquesta tarda d´hivern,
quan pugen els bosnis que fan la temporada de la taronja a l´autobús,
m´enrecordo dels teus amargs petons.

No m´abelleix jugar amb els verbs,
aquest és un amor a contra-corrent,
perque vols que sigui tan banal?,
no és prou banalitat el que tens entre les mans,
grans i petits, i tots alhora.

Disfressada de soledat m´atrapis,
he de saltar amb el vent,
fins arribar a la cimera,
pujar amb tu,amor simfònic de silencis,
mirades que porten tota la teva ràbia,
tota la meva ràbia,
i és un amor tan impur!
com la nostra pàtria amagada,
que no fà camins,que no és un camí,
és un patiment que avança,
entre camins de roses i espines,
i et trobo en un racó somiant,
o somiant amb un racó arreu del món,

La bruma d´una esperança,
i tu me´n dones enganys,
sens voler,és tan absurd com l´electro-shock
he comptat tretze dones,
la superstició és tan absurda!
que espero ansiós que s´encengui,
la llum que rompa el cristal,
de sobte els llums portuaris,
enderroquin les tanques,
en aquest desconcert les ampolles rompudes,
i tu no hi ets,però no depen de la meva voluntat,
la decissió es pressa després d´uns glopets,
les noces negres i l´acord iconoclasta.