No veig ningú,
quan et veig pintant al carrer,
i no puc assumir els salts de les teues mamelles saltarines,
en les taques que portes a les mans, als genolls, a les cames
eixos colors ceguen el meu orgull.
I llavors diferències i pareguts es fan una mateixa cosa en cadascú,
et refregue amb l´arena i el sol espia els jocs dels colors,
quan el drap tacat esten el color, amb suor pel meu front,
sentada én les cames creuades,
ixen arcàngel de les seues cuixes ,
i el que pinte la paret sóc jo.
SUGERENCIAS
Hace 12 años
2 comentarios:
Has regresado con fuerza.....¡mamelles saltarines i mandarines!...eres un crack!!!
Ringo dixit.
Buena vuelta, bienvenido de nuevo al mundo blogger.
Publicar un comentario