Nàufrags de l´extrany,
intuint l´amistat,
comunicant-nos sense parlar,
carregant arenes d´un desert de pedres gesticulants,
amb tigres de fusta taronja,
dirigint-nos cap a un oasis musical,
ple de noms extranys,
ple de xiquets rebujats per la pau,
amb forques patriòtiques i dàtils llibertaris.
Pits molt grossos i redons,
embriaguen els meus ulls,
no hi ha tall romà,
on puga amagar el meu pensament tempestuós,
que busque en la teua pell
que evaporen l´alcohol,
en la naufraga suor.
SUGERENCIAS
Hace 12 años
2 comentarios:
¡Muy bueno!. ¡Siempre aparece el erotismo!.
Ringo dixit.
Muy bueno, de tus momentos inspirados.
Publicar un comentario