DIUMENGE

Una altra vegada és diumenge,
i no em puc concentrar llegint,
i no sé que passa en la meua ment,
recorde Reims, está ploguent.

OH¡Emeline¡mon amour¡
aniria a vore´t , però no puc,
tinc molts marejos,
i arrivaria fet pols.

Hui n´hi ha un acte republicà,
al cementeri de València,
estaràn també els de la CNT.

Jo seguiré ací escrivint,
i la nit arrivara,
plena de nous projectes.

DONA

Estem tristos, som encara jóvens,
demà hi haurà un acte republicà al Cementeri de València,
podria parar,deixar d´escriure,
i ahí tens tota l´essència.

On estan els meus fills?
mai havia tirat tant a faltar,
uns infants per a educar-los,
però no puc i plore tota la vesprada del dissabte.

I no puc riure,
i vore la meua cosina,
m´alegra un muntó.

I vullc viure,
i vore la meua cosina,
feta tota una dona.

LA LITUANA

La camarera lituana,
estava de marxa amb la seua amiga,
quan de sobte li entraren,
ganes de pixar.

quan va tornar,
va començar la bronca,
n´hi havia una altra assentada al seu lloc.

Li va donar una punyada,
li trencà el llavi,
la seua amiga va cridar uns amics,
mentres ella era expulsada del pub,
per uns guardies de seguretat,
arrivaren els seus amics lituans,
i es va muntar una................

A MIS AMIGOS

A mis amigos que trabajan,
a mis amigos que no trabajan,
les escribo este poema,
mientras están sonando los Burning.

A todos nos une el Rock and Roll,
a unos de un estilo a otros, pues de otro,
pero no traicionamos su honor,
a todos nos une el Rock and Roll.

Mis amigos que toman drogas,
mis amigos que no toman drogas,
hermanos de decibelios.

Mis amigos que luchan,
mis amigos que no luchan,
yo os digo que los Dioses os guarden.

SI JO EM MORIRA ARA

Si jo em morira ara,
potser em faria famós,
m´imagine un filòleg,
tractant d´entendre la meua lletra.

Jo em calle i escolte al Raimón,
"l´única seguretat",la mort,
i n´hi ha un intermig, l´amor,
l´amor, la mort tot en calma.

Potser aquestes lentes hores,
passarien més ràpid al treball,
però, jo no en podré.

Potser aquesta soledat,
m´ajude un poc, a ser més realiste,
però jo no en podré.

SOCORRO

Yo también pido socorro,
como lo hicieron los Beatles,
no seré una estrella del Rock and Roll,
no seré un tertuliano.

SOCORRO sonando atronador,
me paseo por las fallas,
me encuentro con Rubén Lluch,
vamos a ver otra falla.

Socorro soy un marginado,
socorro soy un immigrante,
socorro soy un pensionista,

Llenara páginas de papel,
de cosas que oigo y pienso,
pero, estoy completamente solo.

SOCORRO

XII

Vaig mirant els llibres,
cadascú té vida pròpia,
cadascú té una espècie de pols,
la sèrie de relats curts em fa por,
els llibres grossos es lligen lentament.

Algún difícil llibre de Rilke,
o potser del vell Nietzsche,
i així vaig passant el matí,
fumant,fumant molt,
i ara recorde a la estranya Raquel.

No ho sé, quan la vaig perdre
perdia algo, no ho sé, la joventut,
l´alegria de viure, no ho entenc,
però fa massa temps,és el passat.