miércoles, 14 de enero de 2009

L´ADOLESCENT VOL AMAR

Vullc trobar-te en el temps,
sols així podré amar,
fins que es seque la mar,
i vinga el dia a la muntanya,


La nit al camp es mostra nua,
als hòmens que no dormiran,
pintats de blanc,
i coberts de mel,
pegant-se a la paret,
estirant cap enrere,
én una força fresca.

sábado, 10 de enero de 2009

ELS XICS DE VACANCES

Veig una dona fluorescen,en mig del marxó,
i hem begut aigües vaginals de sabor malenconiós,
cotxes verds xirriant en l´escaparat,
mugrons violetes,
en escultures de banc,
galtes roges i celles en tensió,
núvols de passió,
efímers cantors,
dones caminant sobre guitarres.

Oblidats tarongers,
rellotges pudents,
veus d´alarma,
ella ballava sobre el llit,
vestida de nit,
en la nua matinada,

Venim de marxó,
hem vist dones de tot tipus,
mentres ens enfonsaven,
pels carrers agarrats a un carret d´albanyil.

L´HOME DESOCUPAT

El teu cul engreixat i eixit cap a fora,
demana una cartera plena de diners,
i un home de nou a cinc,
que anul.le la teua cristiana rebeldia.

I ara em vaig a menjar un plàtan,

mentres els"teenagers nietzsceans",
juguen en un purgatori d´esprais,
en processó cívica,
compres la teua pau,
sempre es queda una volta més.

lunes, 5 de enero de 2009

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

¿Porque moriste tan joven?
con la poesía tan buena que hacías,
tengo todos tus libros que son una maravilla.

Joan Salvat-Papasseit
que gran poeta de vanguardía,
los outsiders nunca bajan la guardia.

También murió joven Miguel Hernández,
con tantos buenos poemas,
es una lástima la tragedia de los poetas.

FELICES REYES LOCOS!

CLAROSCURO

Así soy yo claroscuro,
¡a veces tan gris!,
como una tarde de noviembre,
¿y el cambio climático?

Claroscuro,
sin un puto duro,
claroscuro,
sin un futuro seguro.

Oigo Heavy Metal y Rockabilly,
canto y desafino un montón,
tengo una guitarra rota,

también tengo un amplificador,
pero,yo ya no canto,
juego a los haiku o a la madre que los parió.

jueves, 1 de enero de 2009

A L´EIXIDA DE LA DISCOTECA

Un poquet de frescoreta,
una nit que t´ha deixat com dents de serra,
preguntes amb foc de cervesa,
de sobte apareixes.

Necessite trobar la pau,
en la teua nova força,
dubtes en els barrots,
ja és hora de pintar la suor,
pubs,pubs, ballem el pogo,
el bou mos porta a la finalització,
com la meua cançó,arracada d´amor,
en l´arbre jove.

L´HOME QUE TENIA VÀRIES DONES

Dones fantàstiques amaguen la llengua,
llengües llargues,
que ixen als meus braços,
quan sents l´ànima creuada.

Li vaig preguntar a una d´elles,
que em mostrà la seua ànima d´asfalt,
i els arrels se m´isqueren del nas,
la vaig vore andrògina a la llibreria,
i em va atendre de seguida.