jueves, 1 de enero de 2009

L´HOME QUE TENIA VÀRIES DONES

Dones fantàstiques amaguen la llengua,
llengües llargues,
que ixen als meus braços,
quan sents l´ànima creuada.

Li vaig preguntar a una d´elles,
que em mostrà la seua ànima d´asfalt,
i els arrels se m´isqueren del nas,
la vaig vore andrògina a la llibreria,
i em va atendre de seguida.

3 comentarios:

Ringo dijo...

Complicada. Agradecería explicación del poeta.
Ringo dixit.

El rey lagarto dijo...

Androgina...

Miguel dijo...

És difícil d´explicar el que vullc dir en este poema, m´imagine que deu ser un poc de records;dels nostres avantpassats moros.
També sé explica un poc el multilingüisme i multietnicisme del País Valencià.
Miguel dixit.