viernes, 1 de mayo de 2009

LES RIMES DE LA DOBLE ESSA

SINOPSI: Hui per ser 1 de maig vaig a escriure un altre poema.

n´hi ha dones parlant dels seus marits morts,
i fa anys,i surten en la televisió contant-ho,
mentre un noi està escorcollant en un contenidor,
les dones ploren,n´hi ha cadires i n´hi ha silenci,
com n´hi ha l´alegria i n´hi ha guerra,
l´alegria de combatre i viure per a véncer.

Són dones d´avançada edat,
i a mi dóna el mateis,
allò del matrimoni i el gran amor,
jo voldria encendre tot un país,un continent,
com s´encén el desig en veure un pits rodons,
i les galtes grosses i fermes d´un cul,
uns cabells negres,ocultant una galta tímida,
i un mont de Venus que tocaves i no veies aquella fosca nit,
oh!, m´envaeix la melangia de les grans desfilades i les grans idees,
però,Europa,ets cansada i no en pots,
i els teus joves es masturben amb xinxetes en la mà,

Oh¡jove Europa, d´armòniques robinades,
de guitarres desafinades i desidioses,
de rellotges suïssos i tractors grecs,
de banyes i de partides,d´invasions,
de neixements,de guerres,de morts,
d´ovelles pastant entre coixins borts.

2 comentarios:

Ringo dijo...

De los mejores poemas que tienes. Muy inspirado.
Ringo dixit.

El rey lagarto dijo...

Me asombras Miguel. SOBERBIO seria pòco.